L'hivern era un mes sense collites, sense recol·lecció; de preparació de les terres, de recés. Per això, i per garantir un bon rebost, aquests temps són de matança del porc.

Avui que trobem tot tipus d'aliments a totes èpoques, se'ns fa difícil entendre la importància de la matança en el passat.

Aquesta activitat no és gens senzilla i esdevé una expressió cultural artística que recull el saber de temps passats. Així, quan s'emboteix la carn triturada, adobada, de diferents maneres amb la intenció de que es conservi, es diu amb veu alta que la sal i el pebre són més útils que la nevera; que les arts antigues sempre seran vàlides.

La matança del porc és una experiència molt interessant i recomanable. Malauradament, com totes les pràctiques ancestrals corren el risc d'extinció, per no dir que es troben perseguides.

La tradició del sacrifici d'animals en l'entorn familiar de les cases rurals poc a poc, s'està perdent. La velocitat em què les societats de consum evolucionen a favor d'una industrialització d'aliments cada cop més virulenta ha fet que les noves generacions desconeguin l'origen de les seves arrels.

Sembla ser que l'ésser humà, en la seva evolució capa a l'excel·lència, es torna cada vegada més delicat i primmirat.

Aquest comportament col·lectiu absurd ha fet que la matança del porc tal com s'ha fet sempre sigui il·legal. Cada vegada hi ha més entrebancs per mantenir aquesta tradició que ja ha desaparegut de l'escena pública.

La desconnexió entre la ciutat i el poble és molt més gran, per tant, els vells costums rurals s'estàn morint sense deixar pràcticament cap record.

   

   

   

   

            CONTINUARÀ